Com diu en Toni Esteve: FEINA FETA

Així és nois i noies!

Ja podeu "gaudir" dels dos programes especials que s'han creat al final d'aquest trimetre:

- El magazine: Barra Lliure

- Informatiu Eleccions 2008

Què cadascú valori i es creï la seva opinió!

El principi del fi

Tot el que comença, tard o d'hora s'acaba. Fa gairebé dos anys em plantejava presentar-me a les proves per fer una segona carrera: periodisme.

Ara, a falta d'un trimestre de curs, puc assegurar que això arriba a la recta final. El curs com a tal acaba demà. El que vingui després d'aquí (alguna assignatura i el pràcticum) ja formen part d'aquest principi del fi. Ja res serà el que ha estat.

Als que s'han preocupat per saber com era. M'han escoltat. M'han donat el seu suport i m'han ajudat. MOLTES GRÀCIES! Amb gent com vosaltres dóna gust treballar, aprendre i col·laborar. Espero que les nostres vides no es separin i poguem gaudir molt temps de bons moments, cerveses i grans converses.

A la resta. Què tingueu sort!

Gràcies

10 setmanes al taller de tele resumides en imatges.

Perdó per una peça moguda i sorollosa

S'acaba. Aquesta introducció a la tele arriba al final. El que fem després d'aquesta experiència vindrà la vida real!

L'especial eleccions molt bé! La meva feina de mescladora estressant, però crec que ho he fet prou bé (negres = 0). Tot i això, és una tasca que no et permet distreure's ni un moment. Mentre l'Anna, la realitzadora, estava pendent de tot el que passava al control, jo apretava els botons corresponents. Feina mecànica, però interessant.

Pel que fa a la meva peça, no n'estic del tot orgullosa. El meu pols no va ajudar i el soroll del carrer va provocar que no tinguéssim so ambient. L'stand up de la Núria ha quedat deslluït pels cotxes de la Gran Via. PERDÓ!!!

Última setmana

Sembla que va ser ahir que no sabíem res de la tele. Els nostres coneixements es basaven en sentar-se al sofà i veure aquella caixa que emitia so i llum. Però ara, encara que ens queda molt per aprendre, ja en sabem una mica més.

Sabem que cal gravar molts minuts d'imatges i aquestes han de ser variades, perquè si no es pateix molt a l'hora d'editar la peça.

Sabem que la tv estressa. Que cal deixar aire al principi i al final de cada vídeo. Que quan creus que has treballat el màxim d'hores possibles, a la següent peça n'hi dedicaràs més.

Però desprès de 10 setmanes, encara hem d'aprendre molt. Hem de saber compartir. Hem d'aprendre a no ser egoïstes, conèixer els límits de cadascun dels càrrecs, evitar l'egocentrisme.

Avui última prova de foc: EMETRE l'ESPECIAL ELECCIONS! Molta sort a tots!!!!!!

Els entrebans es solucionen amb hores extres

Setmana 9. Últim informatiu. Mateixa parella.

Aquest cop em retrobo amb la Núria, coneguda amb el nom de Mel·lània. Ella serà la redactora i jo la càmera. El tema de la notícia: una valoració de la campanya electoral de CIU.

Dilluns, 3 de març

A les 16h de la tarda sortim a l'aventura. Hem trucat al cap de premsa dels convergents i ens ha dit que abans de les 18h ens rebran a la seu per conèixer de primera mà el procés electoral. Per aprofitar la tarda, anem a enregistrar imatges vàries (cartells, banderoles, globus) i passejem Rambla amunt buscant l'estand corresponent.

Quan som a l'alçada de Rambla Catalunya amb Consell de Cent ens adonem que no anem bé. Ens trobem amb ICV i preguntem pel nostre destí. Dues noies molt trempades ens indiquen el camí. 10 minuts després i quan el cel és cada cop més negre arribem a la paradeta del Duran i Lleida!

Preguntem a la noieta que hi ha allà si podem gravar i fer-li alguna pregunta. Ens respon que ho ha de preguntar. Truca al partit i ens diu que gravem sense cap problema, però que ella no pot dir res de res.

Fa més de 2 hores que hem sortit de la uni i no sabem res del cap de premsa convergent. La Núria truca i li diuen que no ens poden rebre. Són les 18.30 i no tenim cap declaració per la nostra peça.

Tornem al plató de Rambles. Gravem la web de CIU i pensem alguna solució.

Dimarts, 4 de març

Hem trobat la solució!!! Però ens ha costat i no pas poc. Després de negatives properes i llunyanes, demà a les 12h tenim una cita amb un responsable de la campanya electoral de CIU. Roc Fernández, l'encarregat de la part multimèdia, ens rebrà a nosaltres i el nostre equip.

4 dies, molta feina i ja no hi ha examen

BARRA LLIURE

4 dies són, a priori, el temps que hem tingut per donar forma al gran programa del taller de tele. Però dic a priori perquè no hi ha hagut prou temps! Moltes peces i retards generalitzats han provocat que l'emissió comencés molt més tard del prevís.

La meva tasca en aquesta quarta emissió era la d'ajudant de realització. És a dir, l'ajudant del Marcos. La feina consistia en tenir controlats tots els scripts i amb ells saber la durada de casacuna de les peces del programa. El problema és que el caos que ens envaïa ha impedit que els reunís tots. Tot i això, la Julie i en Jordi Carbonell m'han ajudat i mentre posaven els VTR em cantaven els temps totals.

Un cop començat el magazine, cronòmetre en mà, he intentat estar "al tantu" per portar bé els comptes enrere. Malauradament, no hi ha hagut prou temps i hem acabat gravant només els donapassos. Així doncs, encara queda feina per poder tenir el nostre magazine llest i enllaunat!!

Arribat aquest moment puc assegurar:

• El VHS està passat de moda.


• El temps davant l'Avid es consumeix molt ràpid. Com sinó es pot explicar que per un sol programa l'Anna i jo hem dinat 2 dies a les sales d'edició, fent un munt d'hores extres.


• 16 persones són poques per dur a terme un projecte així

Seguiré reflexionant. Però fer tele és realment estressant!!!

Indignació

Primera sessió dedicada íntegrament a la creació del magazine. Tothom ha de fer alguna peça en la qual es senti cómode. Per aquest motiu l'Anna i jo hem pensat en fer alguna cosa de crítica. Però què criticar? Doncs els programes de tv que es passen el dia criticant a la resta de programació: en Monegal, Patricia Conde i Ángel Martín a "Sé lo que hicisteis..." i la teletúlia de l'Alfons Arús.

A les 15.45, super motivades i amb més de 5 hores d'imatges per escollir hem anat a les sales d'edició. Però ha estat impossible bolcar res. INDIGNACIÓ!!!! És impossible que un sol tècnic, per molta voluntat que hi posi, pugui donar suport a classes diferents. Nosaltres necessitàvem copiar unes cintes VHS al sistema per poder escollir i tallar imatges. Així podíem escriure el guió. Però no hem pogut fer RES!!! Al final, després d'hores d'espera hem anat a la biblioteca per visualitzar els vídeos.

Al plató, mentrestant, pollastres, una dona invisible, una pitonissa i un astròleg! No us perdeu el magazine, perquè serà un espectacle!!!!

Originalitat?

L'ave ja ha arribat a Barcelona i qui no ho sàpiga és que avui no ha vist la televisió. La notícia estrella de la jornada ha estat l'alta velocitat, però les cadenes i els programes no han estat gens originals.

Totes les cadenes en algun moment del dia han caigut en la temptació d'enviar a dos reporters perquè fessin la gran cursa: AVE o Pont Aeri. Sembla que per temps guanya l'avió, però per comoditat i preu el tren pot ser la solució!

Informant

La xarxa ja pot "gaudir" dels informatius fets per tots nosaltres.

Informatiu 1

Informatiu 2

Informatiu 3

Quatre dits

Segon dia de reflexió al taller de televisió.

Quatre dits són els que han de cabre dins la boca per vocalitzar com Déu mana! Aquesta és la recomanació que l'Emma Rodero m'ha fet avui a classe. Especialista en locució ha vingut per ajudar-nos en la difícil tasca de fer-nos entendre davant un micro. Així doncs, a partir d'ara, davant el mirall del bany hauré de fer el que sembla un senzill exercici: comptar fins a 10 mentre tinc quatre dits dins la boca!!!!!

Conclusions després de més de 2 hores amb l'Emma? Moltes. Entre d'altres: llegir molt en veu alta, agrupar en grups les paraules, respirar SEMPRE amb el diafragma, tenir una bona postura,... En RESUM: treballar molt!!!!!

Però la tarda va començar amb una mirada al present i futur de la comunicació.



Cada dia són més les possibilitats que t'ofereix la xarxa i l'oferta comunicativa és il·limitada. Si teniu temps aquí teniu alguns exemples:

http://www.adnstream.tv/
http://www.rocketboom.com/vlog/
http://promqueen.tv/

I ja en van tres!!!

Cinquena setmana de classe, i per celebrar-ho emissió del 3r informatiu.

Aquesta vegada m'estreno dins del control. La meva funció, juntament amb en Raül, la de VTR. Es tracta d'una tasca mecànica que està desapareixent, ja que la tecnologia digital ha desvancat la analògica. Posar el vídeo a la màquina, deixar la cinta en el moment que comença la peça, donar-li al play quan el realitzador t'ho mana.

Al control el caos ha estat present durant tota l'emissió. Crits, bufecs i poca coordinació ens han acompanyat durant més de mitja hora. Un cop acabat: negres i algun que altre problema, però millors peces i bons presentadors. La Mar i en Joan mantenint el tipu davant el monstre, el Marcos surtint airòs de qualsevol imprevist.

Ara toca Magazine. Pensar temes i posar-los en pràctica. Dos setmanes intenses on canviarem de registre.

De la Rambla a Washington

De les catacumbes de la UPF de La Rambla a La Casa Blanca en qüestió de segons!

La tele és màgica, com sinó pots ser la corresponsal als Estats Units sense moure't de la ciutat de Barcelona???

Amb un croma, una càmara i una imatge es fan miracles!

El Taller de tv ha començat avui més d'hora que mai. Per evitar cap baralla amb els nens de primer, la Montse i jo hem quedat a les 14.30 per començar a bolcar les imatges de la nostra peça i acabar avui mateix. D'aquesta manera no haurem d'estar pendent de quedar fora de classe per fer-ho.

A mitja tarda, però, m'he hagut de desplaçar fins a La Casa Blanca per explicar als telespectadors com s'està vivint la revetlla del "Superdimarts". Com que feia fred, m'he hagut de posar barret i jaqueta. O es què al mes de febrer no fa fred a la capital dels EUA???? Un show això de posar-se davant la càmera sense posar-te nerviós.

Fent memòria

Perquè un periodista ha de saber de tot...


Rei de Bèlgica: Albert II

Bisbe de Barcelona: Lluís Martínez i Sistach

14 d’Abril de 1931: Segona República

IPC: 4,4%

Armagnac: Regió francesa

Rector de la UPF: Josep Joan Moreso

Alcalde de l’Hospitalet: Celestino Corbacho

País amb capital Bucarest: Romania

País amb capital Montevideo: Uruguay

President de la Comissió Europea: José Manuel Barroso

President del Banc Central Europeu: Jean-Claude Trichet

President de la CCRTV: Albert Sáez

Director d'“El País”: Javier Moreno

Director de “La Vanguardia”: José Antich

Creador d'Internet: Vinton Cerf

Camí del Tema del dia

Cinquena setmana de classe i tercer informatiu a la cuina!


En aquesta ocasió em converteixo en càmera de la redactora del Tema del dia, la Montse. Com que no hem trobat un gran tema, el professor ens ha proposat anar a veure com ha estat el primer dia laborable amb el servei dels FGC reestablert. Hem trucat al gabinet de premsa i ens han proporcionar una entrevista amb un responsable per la mateixa tarda. A les 5 a Gornal, l'Hospitalet de Llobregat.






A les 5 de la tarda hem arribat a la parada del Gornal i hem preparat la càmera per quan arribés l'entrevistat. Trípode a terra, cinta rebobinada (que resulta que era la del making off del darrer informatiu), balanç de blanc i llestos per començar!


Durant hora i mitja hem estat fent plans de trens, gent, bitllets, escales,... esperem que n'hi hagi prou! Pel que fa a la visió dels usuaris hi ha gent molt col·laboradora, però en general tothom s'espanta davant un micro i una càmera.


Dijous a la 13:00 tenim sala avid reservada per començar a bolcar les imatges. Esperem que la lluita amb els de primer ens permeti acabar la peça a temps.

Adéu al Tomate

Després de quasi 5 anys al capdavant dels migdies televisius, Aquí hay tomate ha dit adéu! Agradarà més o menys, però suposo que tothom està d'acord que hi ha un avanç i un després d'aquest programa presentat per Jorge Javier Vázquez i Carmen Alcayde.

Dia de reflexió

Dijous llarder, primer dia de carnaval fora de les parets de la UPF, però dia de reflexió per els aprenents a periodistes del Taller de TV.

La primera part d'aquesta jornada va estar protagonitzada per "Jaume Masdéu, TV3, Brusel·les". Periodista de professió i de vocació, ha passat més de 13 anys de la seva vida de corresponsal a Bèlgica. Des de fa 4 anys ha canviat la seva feina de reporter per tasques de gestió, però reconeix que troba a faltar el dia a dia de ser a peu de carrer. Actualment es troba inmers en el nou projecte de web informartiva per la Corporació Catalana, el http://www.3cat24.cat/, on treballen la informació audiovisual a través de la xarxa i volen fomentar el periodisme participatiu.

En total més d'hora i mitja de preguntes, algunes més interessants, altres potser menys, però totes ben variades, això sí!

Després de discutir sobre corresponsalies, periodisme participatiu, tdt i rendibilitat de les cadenes, 10 minuts de pausa i cap al plató de nou!

Però avui res de proves de càmera i d'improvisació! No hem tingut temps! Com es tractava d'un dia de reflexió, res millor que seguir discutint sobre el futur, l'ofici, les empreses de comunicació! Segurament aquesta classe no va servir per aprendre sobre tele, però si per aprendre sobre la vida de ser periodista, que en el fons és el que serem tots el dia de demà!

Els 7000 telediaris de Matias Prats

Ahir, dilluns 28 de gener de 2008, Matias Prats va presentar el seu telenotícies número 7000!

Prats és considerat per l'audiència el presentador amb més credibilitat i el seu informatiu és el més vist entre els espanyols! Però el d'ahir va ser un informartiu especial, ja que just quan s'estava despedint del públic van aparèixer tots els seus companys de la cadena (Antena 3) amb un pastís i les espelmes corresponents! Tots els seus seguidors el van poder veure bufar les espelmes del seu pastís!

Si voleu veure el moment i la cara que li va quedar a Matias Prats amb la sorpresa:

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/29/videos/1201598354.html

Amb quina cara m'he de quedar????

Informatiu 2 superat!

Encara que amb por i nervis: el segon informatiu s'ha enregistrat! I d'una sola tirada!

Els negres van lluir més que mai, però és que la coordinació de tantes persones és molt complicada. Les peces, en canvi, han millorat respecte el primer telenotícies. Més i millors plans, millors textos i bons temes! Però hem d'aprendre dels errors, fer correctament els balaços de blancs i no deixar de fer servir el trípode.

El presentador, amb un moreno cubà, realment molt bé: natural i amb empenta. Una sort haver trebalat amb ell. Pel que fa a la presentadora, ha de millorar molt. El més complicat no és pas aprendre's de memòria les entradetes perquè no tenim teleprompter. Ni molt menys. El més difícil, per mi, és enfrontar-se a la càmera: quina cara he de posar abans de començar? I quan deixo de parlar? Un dilema!

Ara cal pensar en els següents reptes i donar el millor de nosaltres!

D'excursió

Després de preparar el màxim possible l'informatiu de dilluns, el dijous a les 8 vam encaminar-nos cap el barri del Poble Nou. Allà enmig del 22@ hi ha Barcelona Televisió, la tele pública de la ciutat de Barcelona!

Vam arribar poc abans de l'INFONIT, però amb el temps necessari per poder veure les instal·lacions, les redaccions i l'emissió de l'informatiu. Molt interessant el format digital del Diari de Barcelona, que només compte amb 4 redactors

http://www.diaridebarcelona.cat/

El plató dels informatius de BTV està inclós dintre de la pròpia redacció. Veure com es fa un telenotícies des del control és molt diferent que veure-ho des de casa. Els nervis es noten en l'ambient i els periodistes no poden perdre la concentració durant els més de 30 minuts. Només així el resultat pot ser un èxit

A diferència del que fem nosaltres al taller de la facultat, a BTV tot el procés és anàlogic i, per tant, dintre del control no són necessàries més de 4 persones. A més a més, els presentadors disposen de teleprompter per poder llegir les notícies i són ells mateixos els que, amb un pedal, fan avançar el text. Tot i que pot semblar molt fàcil, jo crec que acostumar-se a estar pendent del que llegeixes i a trepitjar el pedal al ritme oportú ha de ser molt complicat.

Avui anem d'excursió

Aquesta tarda es planteja ben moguda i plena!

La Sònia, l'Anna, en Jordi i jo hem d'acabar de decidir com estarà distribuït l'informatiu de dilluns, preparar els titulars un cop escollides les notícies principals, controlar que tothom ens passi el text de la seva peça, començar a fer l'escaleta,...

Després a les 8, marxarem d'excursió a BTV a veure com fan el seu informatiu del vespre! Podrem acabar d'agafar idees perquè el telenotícies de la setmana que ve sigui el més professional possible!

Segon informatiu en camí

No era una broma, dilluns que ve presentaré amb en Jordi el meu primer informatiu. Només de pensar-hi em tremolen les cames.

Avui els membres de l'equip d'edició hem hagut de decidir quin serà el format del segon informatiu: quina cosa més difícil! Sembla mentida que ordenar 6 temes i unes quantes desconnexions sigui tan complicat!!!

3, 2, 1 i gravem

Setmana d'edició i emissió. La gent amunt i avall. Molts nervis.

El dilluns va ser el moment de bolcar les imatges enregistrades la setmana passada. Nosaltres pensàvem que havíem gravat moltíssimes imatges per poder preparar la nostra peça sobre les vises, però no va ser així. Tot i que hem pogut fer la notícia, no ens van pas sobrar minuts.

Hi ha coses que quan hi estàs posada no t'adones, però un cop reposat es veu molt clar que t'has equivocat. En el meu cas destacaria 3 fets que dijous passat no vaig tenir en compte. El primer, la quantitat d'imatges que necessitava. El segon, que quan és el moment de fer les entrevistes ens hem de posar darrera la càmara. El tercer, que mentre feia l'stand-up tenia la cara una mica tapada pels cabells. Cal posar els 5 sentits quan fem aquesta feina, per no fer errades!

L'experiència amb l'avid positiva. És molt diferent als programes que jo coneixia fins ara, però és bo posar-se cada dia a prova i aprendre coses noves. Ens falta per saber com posar els títols.

El gran dia

Avui dijous a les 15'30 ha començat el procés d'"emissió" del primer informatiu. Crec que en general la gent estava nerviosa ja que tots volíem que tot sortís bé. Potser no ha estat un telenotícies professional, però tots hem sortit prou contents.

Hi ha hagut algun que altre error, però gràcies a aquests errors i als comentaris posteriors, els pròxims dies segur que ho fem millor. Tot i això, el millor és que tothom que vulgui saber quin ha estat el resultat final, ho mirin ells mateixos al blog del taller de tv, pròximament.

La meva tasca era la de regidora. Havia de posar en contacte als presentadors amb tot el que passava o es deia a la gallery. M'ha agradat molt, i això que no era un programa amb públic...

Per acabar la 2a setmana de classe una sorpresa: en el pròxim informatiu seré presentadora!

Reportejant i locutant

Si fa uns anys algú m'hagués dit que em posaria davant una càmara, segurament no l'hagués cregut. En canvi ara em trobo en ple procés d'aprenentatge per saber com perdre la por i la vergonya.

El primer dia de classe d'aquest 2008 va ser també el primer cop que m'enfrontava a una càmara. Ho vaig passar molt malament i no sabia molt bé com havia de mirar a aquell aparell que tant m'intimida. Vam asseure'ns un per un a l'estudi i vam improvisar una historieta d'un minut. Com a tot arreu, hi va haver de tot: gent que sembla que ho ha fet tota la vida i gent que tenim molt que aprendre! I per això estem!!!

La següent classe ha estat dedicada a la preparació d'un informatiu. Jo com a redactora d'economia he sortit amb una companya (la Núria Meléndez, alias "Mel·lània") per trobar declaracions i imatges per a una notícia. Com que som estudiants i no professionals d'un mitjà reconegut, ens ha estat difícil trobar gent interessada en col·laborar. Tot i això, hem trobat opinions oposades que ens ajudaran dilluns a fer una peça pels nostre particular telenotícies! Dins d'aquesta experiència reportera he fet un stand up. Al principi estava tensa, però al final crec que ha quedat prou bé. Això ja ho verificaré quan ho vegi al Avid, jejeje!

El pitjor de la setmana, la segona aparició davant la càmara. Els nervis i la inexperiència m'han jugat una mala passada i no ho he fet gens bé! Espero que amb una mica més de tranquilitat i coneixent el text previament hem surti millor el pròxim dia.

Un altre cop aquí

Fa més de 6 mesos va acabar l'assignatura que va fer néixer aquest petit espai i jo vaig deixar d'escriure-hi. Però la vida dóna moltes voltes i després d'un temps parat, el blog d'aquesta estudiant de periodisme torna a funcionar. En aquest cas per poder explicar en primera persona l'experiència d'aprendre a fer tele.

Torno a escriure després de l'experiència de ser becària d'una gran empresa televisiva com és Bloomberg televisió. A Londres, la meva tasca consistia en ajudar, en tot moment, als meus companys. Amb el taller de televisió m'enfronto a la difícil feina de ser jo mateixa qui redacti la informació, editi els reportatges o presenti l'informatiu.

Tots ens equivocarem, però dels errors que fem al llarg de les 10 setmanes que vénen segur que en treiem bones conclusions. Tal com ens ha dit el professor Esteve, val més equivocar-se ara que no un cop siguem al món real.