Mai un gol va costar tant

Era al bus, direcció a la feina, quan un titular al diari gratuït ADN de l'home que seia al meu costat m'ha cridat molt l'atenció. Sé que no s'ha de mirar el que llegeixen els altres, però la cara que acompanyava el títol m'era molt coneguda. Era en Lluís Canut.

El titular en qüestió deia que TV3 s'ha gastat 8.000€ en un especial sobre Romario, i estava acompanyat d'un subtítol que explicava com un equip de "la teva" va viatjar al Brasil amb Lluís Canut al front.

La notícia explicava com la cadena autonòmica va enviar tot un equip a Brasil per cobrir el gol número 1.000 de l'astre brasiler del Vasco de Gamma i que va militar al Dream Team blaugrana. El viatge tenia, des d’un principi, una durada il·limitada, ja que el davanter podia tardar setmanes en fer efectiu el seu gol un miler. Finalment, Canut i el seu equip, format per un realitzador, una productora i un operador de càmara, han estat al país sud-americà des del 22 de març fins el passat 2 d'abril.

Pel que es veu, el president de la CCRTV, Joan Majó, ha declarat que l'objectiu del desplaçament no era limitar-se a gravar el mil gol de Romario quan aquest es produís, sinó tenir "el màxim material possible per poder fer un programa especial sobre el jugador", aprofitant l'expectació mundial del fet.

Al final, Romario va marcar el seu desitjat gol i l'equip de TV3 ja és a casa un altre cop fins que hi hagi un altre "esdeveniment" així.

El Periodico segueix l'estela dels gratuïts?

Les portades pòster d'El Periódico fa temps que criden l'atenció de la gent. Hi ha dies que resulta impossible saber quines són les novetats més destacades del dia, ja que una sola notícia ocupa tota la primera plana. Són originals i criden l'atenció dels lectors.

Molts dies el tema escollit resulta ser de collita pròpia i també ocupa moltes pàgines de la secció "El tema del dia". Només aquesta setmana passada se'm passen pel cap la portada de l'abstenció, amb un primeríssim pla de Fidel Castro, o la d'aquest cap de setmana, que era una enquesta sobre els motius de la gent per no anar a votar.

Però avui crec que ja és massa! Quants de vosaltres agafa algun diari gratuït? Jo, cada matí l'ADN. I no hi ha cosa que em faci més n0sa que les portades publicitàries que hi posen alguns dies.

Doncs El Periodico d'avui s'hi assembla molt. Tres titular sota la capçalera és lúnica diferència, però ni tots tres junts sumen la meitat de la pàgina! La resta? Un anunci d'Acciona.

Ningú pot negar que sigui un Gran Premi especial

25, 26 i 27 de maig: Gran Premi de Mònaco

És una de les curses més esperades del campionat. Seguidors i corredors saben que és especial. Revolts impossibles, el mar al costat de la carretera i una capital europea paralitzada durant 3 dies. Glamour i velocitat s'uneixen un cop l'any en un dels circuits més complicats i perillosos de la temporada. I tot això en un marc incomparable.

El vigent campió, Fernando Alonso, va cabar primer, seguit del seu company d'equip, Louis Hamilton, i el ferrarista Felipe Massa. Després de la cinquena prova del Mundial, Alonso torna a ser lider, juntament amb Hamilton, que ocupa la segona posició ja que l'asturià ha guanyat més curses que el seu company.

Durant un mes la F1 abandonarà el vell continent per atravessar l'Atlàntic. Pròxima escala: Canadà i el circuit de Gilles Villeneuve. Caldrà esperar fins el 10 de juny per saber qui aconsegueix la pròxima victòria!

"Carta als amics"

L'ex president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha renunciat a la presidència del Partit Socialista de Catalunya.

La renuncia s'ha produït d'una manera ben curiosa, si tenim en compte que ho ha afirmat en un article escrit a La Vanguardia. Aquest és un fet més que demostra la sinergia entre política i mitjans de comunicació.

La Vanguardia n'ha tingut l'exclusiva, però tots els mitjans se n'han fet ressó. Les edicions digitals d'El Mundo, El Periódico o l'Avui ho presenten entre les notícies principals d'aquest matí. I les ràdios i les televisions també ho han tractat al llarg del matí.

No deixa de ser curiós la manera de fer públic notícies d'aquest tipus.

Cames de portada

Si us agraden les sabates, la fotografia té la seva gràcia, no? Però des del punt de vista de la informació o de l'espectacularitat no trobo el perquè de la imatge.

No es tracta d'una imatge qualsevol, és la foto de portada del diari gratuït ADN d'avui! Són les cames del director de cine nord-americà Quentin Tarantino i les actrius de la seva última pel·lícula: Death Proof. Resulta que el actor i guionista ha presentat el seu film en el Festival de Cannes i que a la presentació anava amb sabatilles d'esport. Les actrius, en canvi, lluen unes sandàlies amb alts talons.

Si algú li interessa saber com continua la foto i a qui correspon cada parell de cames, el diari no li traurà el dubte. Només podem saber que el de les bambes és en Tarantino. A les pàgines interiors es tracta el tema amb bastant profunditat, però de la fotografia de portada res!

Per fi arriba el gol 1000

Feia setmanes que se'n parlava. Què dic? Feia mesos!!! En Romario, ex-davanter del Barça, estava a un gol d'aconseguir el seu gol 1000!


Aquesta matinada, durant un partit entre el seu Vasco de Gama i el Sport Recife, ha fet possible el seu somni. Era el minut 47 i un penal donava lloc al miracle!

L'estadi Sao Januario s'ha paralitzat. La mare de Romario ha entrat al terreny de joc i li ha regalat una samarreta que conmemorava la proesa. Un cop acabat el partit, el brasiler ha donat una volta d'honor. Plorava mentre el seu públic el venerava.

Avui és un heroi. Volia semblar-se una mica al seu idol, Pelé, i ja ho ha aconseguit. Durant aquests mesos s'ha comentat molt que potser s'ho ha inventat. Que els comptes no acaben de sortir. Però ningú li pot treure ja la nit que va viure ahir.

Per cert, en Canut ja ha acabat la seva feina al Brasil. "Amb la tonteria" quines vacances que deu haver passat!!

L'informador mediàtic

Quina ha estat la meva sorpresa aquest matí quan he vist la portada de l'ADN d'avui. Més de mitja plana era pels titulars de futbol: les victòries d'ahir del Madrid i el Barça. En un petit quadre, en Federer que va acabar ahir amb la ratxa de 81 partits consecutius guanyats per en Nadal sobre terra batuda. Però a la part superior de la plana: una fotografia d'en Matías Prats.

Una foto de mig cos del presentador de la 2a edició del telenotícies d'Antena 3 encapçala la primera pàgina. "Líder en informació" diu el titular. Resulta que per segon any consecutiu és el presentador més valorat per l'audiència. A més a més, els seus informatius són els més mirats pels telespectadors.

La notícia d'avui no és més que una pinzellada més a la carrera mediàtica del periodista. Imitadors no n'hi falten i els informatius d'autors són cada cop més comuns. Es podria dir que marca tendències? Qui sap, el que està segur és que la seva manera de transmetre l'actualitat és original i diferent. Al públic li deu agradar. Per això s'ho miren, no?

Els nens ja dormen

Avui no hem tingut una classe de redacció periodística "normal". Cada dia fem coses diferents: un dia veiem una pel·lícula i n'escribim la crítica, un altre fem una editorial sobre els temes principals del dia o analitzen la situació política d'un país com França.

Avui el tema no l'hem buscat per internet: hem tingut una vistita bastant interessant. En Daniel Sirera, diputat del PP al Parlament de Catalunya i portaveu adjunt d'aquest partit, ha vingut a fer una xerrada. Ha estat una mini roda de premsa dedicada a uns estudiants de periodisme amb moltes ganes de treure-li l'opinió sobre temes com la corrupció urbanística, l'11M o les paraules de l'Aznar sobre la campanya de la DGT.

Ha estat una sessió molt estranya, ja que en un principi ha explicat la seva opinió sobre temes de política municipal i quotidiana, però al final s'ha hagut de defensar davant una tropa de lleons que volia escoltar el que ell no pot dir. Suposo que en molts casos hi ha coses que ell no comprateix amb el partit, però ha de seguir el que li dicten des de dalt.

Destacar d'en Daniel Sirera que és un dels primers polítics en tenir un blog. Segons les seves pròpies paraules el va començar a escriure perquè els ciutadans es sentíssin més a prop del polític. Al principi diu que borrava els comenatris impertinents, però que ara no en fa cas i en algunes ocasions, quan li "toquen la moral" els contesta i tot.

Del blog, una curiositat: des que va començar la campanya electoral escriu una espècie de diari personal on explica que fa cada dia. El més graciós, acaba cada dia amb la mateixa frase: "quan he arribat a casa els nens ja dormen". Suposo que d'aquesta manera també demostra que darrera del polítics sempre hi ha una persona, no?

Mundial calent

Després de 4 setmanes de descans la Fórmula 1 ha aterrat a Europa. Primera parada en territori europeu: Catalunya!

El cap de setmana va començar amb tres líders i la cursa d'ahir havia de servir per destacar-ne a un. L'escollit? Sorprenentment: Louis Hamilton! Quan tothom esperava una lluita aferrissada entre l'asturià Fernando Alonso i el finladès Kimmi Raikonnen, el company de l'espanyol ha aconseguit el lideratge. Hi ha gent que diu que ja no és una promesa, però el que és cert és que s'ha convertit en el líder més precoç. Tot i que no ha guanyat cap cursa, ha pujat al podi en totes quatre ocasions, i ja ho va dir l'Alonso: si ets regular i puges al podi cada setmana, el títol el tens molt a prop. Per sort, queden molts grans premis i molta emoció!

El resultat final del Gran Premi de Catalunya: Massa, de Ferrari, primer i Hamilton i Alonso (de Mclaren) segon i tercer. El mundial està ben calent! I sinó que li diguin a Massa que va veure com el seu monoplaça cremava quan li posaven gasolina! Sort que només va ser un espant sense importància.

M'agradaria destacar la feina de TV3 com a televisió encarregada de preparar i produir les senyals del Gran Premi de Catalunya per a tot el món. Un cop més, s'ha demostrat com amb ganes i il·lusió es pot fer una gran feina. A més a més, també voldria comentar les paraules de l'amo de la F1, Bernie Ecclestone, quan va explicar que si li pregunten com s'ha de fer un gran premi, ell el que els contesta és que visitin Montmeló, ja que és un referent a seguir. Com a catalana i seguidora de la F1 em sento orgullosa!

Tot això un cap de setmana on el Barça ha perdut el liderat de la lliga i Nadal ha guanyat el torneig de Roma, acosttant-se una mica més a Federer a la classificació de l'ATP.

Autoalimentació

Quan segueixes l'actualitat de manera externa, i sense parar-te a analitzar-la, són moltes les coses que passes per alt.

Aquests últims dies he entès que els mitjans de comunicació no només es basen en les notícies que es troben al carrer. Moltes vegades són els propis mitjans els que produeixen una notícia i la resta de mitjans se'n fan ressò i el desenvolupen.

El gran exemple són les declaracions de l'ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall, al diari italià Europa. Unes paraules en un diari estranger han servit als mitjans catalans i espanyols per omplir pàgines i minuts.

A més a més, les reaccions polítiques es produeixen diàriament i així es creen noves notícies. Aquest ha estat el cas de la dimissió del delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, que ha hagut de renunciar al càrrec després de declarar que el que havia dit Maragall sobre l'estatut només pot fer-les una persona malalta!

Així doncs els mateixos mitjans acaben sent creadors de notícies i això que són els que les han de buscar.

Sabies que França tenia eleccions?

No crec que hi hagi ningú a Espanya que no s'hagi enterat que a França estaven de campanya electoral. Tampoc crec que existeixi ningú que no sàpiga que des d'ahir tenen un nou president electe.

Fa setmanes que les televisions, ràdios i diaris catalans, i també espanyols, tenen com a mínim un enviat especial a França per fer el seguiment de la campanya electoral. Per amortitzar-lo, sembla que cada dia ha estat necessari tenir una peça de les eleccions al país veí.

Segons la meva humil opinió, és interessant saber que passa a la política de França, però també és excessiva la cobertura que se n'ha fet. Era necessari que cada dia ens omplissim d'informació sobre el tema? I que molts dies es convertís en tema de portada o sumari per sobre de temes nacionals que potser interressen més als catalans? Jo crec que una mica està bé, però que totes les masses piquen.

I el telenotícies què???

No m'hi havia fixat mai. Normalment no miro les notícies a Antena 3, però aquests dies estic preparant un treball i les miro cada dia. M'ha sorprès saber que si hi ha partit de Champions o de UEFA, això implica directament que no hi ha edició nit del seu telenotícies!

Altres canals han donat futbol o altres esports en hores que fan les notícies i jo sempre havia vist que encara que no poguessin fer l'informatiu a l'hora prevista tenien diferents alternatives per emetre'l: alguns canals ho fan abans, altes ho fan després o inclús fan un "mini-telenotícies" en el descans del partit.

No sé quina conclusió se'n pot treure d'això, però jo crec que Antena 3 demostra que el seu principi principal no és pas tenir informats als seus telespectadors, no creieu??

Quan només hi ha imatges d'arxiu

Estava mirant la final del Torneig Comte de Godó quan he conegut la bona notícia: Espanya té nova infanta.

Per sort pels que miràvem el partit, no hi han hagut interrupcions massives i hem pogut gaudir de la victòria de Rafa Nadal. Però un cop acabat el partit, ha començat un especial telenotícies a la Primera de Televisió espanyola: "Ha nascut la nova infanta". En aquest especial informatiu hem pogut veure la gran quantitat de mitjans de comunicació que hi havia aplegats davant la Clínica Ruber de Madrid. L'enviada especial de La 1 per a tal esdeveniment ens ha explicat les poques coses que es sabien i a partir d'aquí: minuts i més minuts d'imatges d'arxiu. Que si l'embaràs de la Infanta Leonor, que si la Leonor el dia del naixement, la Leonor el dia del bateig, la Leonor amb els seus pares,...i així durant una bona estona. No hagués estat millor esperar-se a saber coses noves i no passar-se la tarda explicant coses que no són noves per ningú?

I això només acaba de començar. Ara ve una setmana on tots els mitjans es faran ressò de tot el que passi al voltant d'aquesta clínica madrilenya. Pobres de nosaltres!

Passejant pel plató

Dilluns va ser St Jordi i TV3 va fer un gran desplegament mediàtic per celebrar-ho.

Com que era a casa a l'hora que feien el TN comarques el vaig veure i el que més em va cridar l'atenció va ser que la Fina Brunet va fer part de l'informatiu passejant-se pel plató que la cadena havia montat a la Plaça Catalunya de Barcelona. D'aquesta manera, mentre ella explicava sense imatges com havia transcorregut el matí a les capitals de provincia catalanes, anaves veient diferents plans de la plaça i les Rambles. Semblava més un magazine que no pas un programa informatiu.

Però la gran sorpresa del dia la vaig tenir a l'edíció del TN vespre! Mentre en Ramon Pellicer era al plató de TV3, la Raquel Sans tornava a ser a la Plaça Catalunya. Ho hem xerrat a classe d'actualitat periodística, i hem arribat a la conclusió que era per demostrar que els informatius ens volen demostrar que estan als llocs on hi ha la notícia, però...no creieu que és desconcertant i una mica estrany que els dos presentadors d'un mateix informatiu ho facin des de llocs tan diferents?? A mi m'ho va semblar; va ser una mica marejant..

Notícies o morbo?

Veient les notícies de dijous i divendres em pregunto fins a quin punt prima el morbo als sumaris per sobre dels criteris periodístics.

Dilluns totes les televisions es van fer ressò de la matança de Virginia. És normal, una desgracia es mereix ser portada arreu del món, si més no com a homenatge de les víctimes. Però a mesura que la setmana passa, cal que qualsevol novetat sigui "digna" d'ocupar el privilegi del sumari? Hi ha televions, que són popularment conegudes per les seves amplies seccions de successos, que així ho van creure. Altres, com TV3, va decidir que les novetats del dia havien de prevaler a les novetats d'una notícia de dies enrere. Cadascú deu tenir els seus criteris per cridar l'atenció del seu propi públic

Un altre dubte que se'm planteja és si hi ha morts que tenen més valor que altres. Una matança als EUA serà sempre portada a tots els mitjans internacionals. En canvi, morts a Iraq, a Israel o a qualsevol país del tercer món, ja és una altra cosa...No hauríem de menysprear cap víctima.

Finalment en aquesta petita reflexió, voldria plantejar el que un amic va dir al veure les primeres pàgines dels diaris i les imatges de les televisions el dimarts. Es referia a les fotografies de les víctimes de la massacre de la Politècnica de Virginia. Posem-nos al lloc de les famílies i a ningú ens agradaria veure coses com les que vam veure aquesta setmana!

Imessimessimessi...En Puyal es torna boig

El futbol pot embogir la gent: el gran exemple el vam poder escoltar ahir a Catalunya Ràdio! Josep Maria Puyal va tornar a ser ahir el Puyal del "Gauuuuuucho", del "Macanudo" o de l'"Urruti t'estimo".

Aquesta vegada la font del seu deliri el nou Maradona: Leo Messi. L'astre argentí va agafar la pilota al mig del camp i, emulant al seu idol de l'infantesa al Mundial de Mèxic'86, va regatejar a 7 contraris i va deixar sentat el porter del Getafe abans de marcar el segon partit de la semifinal de Copa.

El futbol també traspassa frontreres. Com si no la televisió àrab d'Aljazeera va retransmetre el partit. I ja sigui a casa o fora, ningú va quedar-se neutral després d'una obra d'art d'aquesta categoria. És per això que el propi comentarista d'Aljazeera semblava un culé més narrant un gol que passarà a la història.

Del resultat quasi ningú en parla. El Barça va guanyar i la final és més a prop, però una obra mestra així ho eclipsa tot. Ahir a la nit, el Camp Nou va cridar el nom de Messi i li va dedicar gran una mocadorada: ahir Messi va fer una gran feina!

Més emoció impossible

Cap de setmana ple d'emoció en el panorama esportiu. Lliga de futbol, Final-four de la Eurocopa FIBA amb dos equips espanyols (Akasvayu de Girona i el MMT Estudiantes) i Gran Premi de Bahrein al campionat del món de la Fòrmula 1.

Aquesta lliga està més boja que mai. Dissabte al migdia des de Madrid ja veien que anirien a dormir com a líders provisionals de primera. Segurament sumiaven que el diumenge el Barça i el Sevilla ensopegarien i la Lliga la tindrien cada cop més encaminada. Però no va ser així! El Madrid va començar guanyant, cert, però es va deixar guanyar per un Racing que s'està convertint en l'equip més regular d'aquesta segona fase.

Diumenge, en canvi, el Barça va patir, però va fer la seva feina, que era guanyar. Han rebut moltes crítiques, això sí, però la sort dels campions els va acompanyar al Camp Nou. Així que gràcies a la victòria del València davant el Sevilla, els de Rijkaard són líders en solitari i aconsegueixen el màxim avantatge de la temporada (5 punts).

Tres grans premis del mundial de F1. Tres guanyadors diferents. Tres pilots al capdavant de la classificació. Així d'emocionant està el campionat de Fòrmula 1. El que semblava a priori una lluita de Raikkonen i Alonso es convertirà en una batalla entre quatre pilots. Pròxima parada? La F1 abandona Àsia i el proper 13 de maig comença la temporada europea. Catalunya és el destí i tot fa esperar una gran cursa i un ple total a Montmeló.

A més a més, no cal oblidar la victòria de l'Eurocopa FIBA per part de l'Akasvayu Girona. Els de Pesic van conseguir a casa el primer seu primer títol europeu!

I mentrestant, en Romario segueix buscant el seu gol 1000 i en Canut segueix d'enviat especial per fer-ne el seguiment!

Ni tan bons ni tan dolents

Sobre el que més m'agrada parlar són els esports. És per això que la meva primera reflexió, tot i que al món estan passant moltes coses importants, serà sobre el que he escoltat avui a alguns mitjans.

Dimecres, el futbol espanyol no era ningú a Europa. Segons els periodistes i els comentaristes esportius, els equips espanyols que havien lluitat el seu dia per la Champions no valien ni un cèntim i ningú s'enrecordava que els partits de tornada de la UEFA encara no s'havien jugat. Després dels partits d'ahir, Osasuna, Espanyol i Sevilla han passat l'eliminatòria i seran tres els equips espanyols que estaran presents a les semifinals de la UEFA.

Alguns periodistes recorden que el que passa és que potser els equips capdavanters, els grans equips de la millor lliga del món, s'han vist superats pels d'altres lligues. En canvi, els equips mitjans de la competició espanyola són els millors entre els seus homònims europeus. D'altres comentaristes i professionals dels mitjans, que fa dos dies manifestaven el seu descontent amb els equips de la Champions enalteixen avui el futbol espanyol. Ara resulta que el futbol espanyol és el millor d'Europa.

Caldria recordar que potser uns no són tan dolents (per alguna cosa han arribat a les eliminatòries de la Copa d'Europa), ni els altres tan bons...Però això cadascú que ho decideixi ell mateix!

Benvinguts a Kat's News

Fa tres mesos el terme blog em sonava, n'havia sentit parlar, però si m'haguessin preguntat què era no ho hauria pogut explicar.Avui, en canvi, n'he creat un i a partir d'ara serà aquí on anoti les meves reflexions sobre l'actualitat que ens rodeja.

Aquest blog no pretén ser un diari propi on anotar el que em passa a mi com a persona, sinó un site on exposar allò que em cridi més l'atenció. Així doncs, ara em toca estar pendent de les notícies dels diaris, les ràdios i les teles i anar actualitzant la pàgina per tal que sigui dinàmica i ens faci pensar una mica a tots.