Els nens ja dormen

Avui no hem tingut una classe de redacció periodística "normal". Cada dia fem coses diferents: un dia veiem una pel·lícula i n'escribim la crítica, un altre fem una editorial sobre els temes principals del dia o analitzen la situació política d'un país com França.

Avui el tema no l'hem buscat per internet: hem tingut una vistita bastant interessant. En Daniel Sirera, diputat del PP al Parlament de Catalunya i portaveu adjunt d'aquest partit, ha vingut a fer una xerrada. Ha estat una mini roda de premsa dedicada a uns estudiants de periodisme amb moltes ganes de treure-li l'opinió sobre temes com la corrupció urbanística, l'11M o les paraules de l'Aznar sobre la campanya de la DGT.

Ha estat una sessió molt estranya, ja que en un principi ha explicat la seva opinió sobre temes de política municipal i quotidiana, però al final s'ha hagut de defensar davant una tropa de lleons que volia escoltar el que ell no pot dir. Suposo que en molts casos hi ha coses que ell no comprateix amb el partit, però ha de seguir el que li dicten des de dalt.

Destacar d'en Daniel Sirera que és un dels primers polítics en tenir un blog. Segons les seves pròpies paraules el va començar a escriure perquè els ciutadans es sentíssin més a prop del polític. Al principi diu que borrava els comenatris impertinents, però que ara no en fa cas i en algunes ocasions, quan li "toquen la moral" els contesta i tot.

Del blog, una curiositat: des que va començar la campanya electoral escriu una espècie de diari personal on explica que fa cada dia. El més graciós, acaba cada dia amb la mateixa frase: "quan he arribat a casa els nens ja dormen". Suposo que d'aquesta manera també demostra que darrera del polítics sempre hi ha una persona, no?