Ningú pot negar que sigui un Gran Premi especial

25, 26 i 27 de maig: Gran Premi de Mònaco

És una de les curses més esperades del campionat. Seguidors i corredors saben que és especial. Revolts impossibles, el mar al costat de la carretera i una capital europea paralitzada durant 3 dies. Glamour i velocitat s'uneixen un cop l'any en un dels circuits més complicats i perillosos de la temporada. I tot això en un marc incomparable.

El vigent campió, Fernando Alonso, va cabar primer, seguit del seu company d'equip, Louis Hamilton, i el ferrarista Felipe Massa. Després de la cinquena prova del Mundial, Alonso torna a ser lider, juntament amb Hamilton, que ocupa la segona posició ja que l'asturià ha guanyat més curses que el seu company.

Durant un mes la F1 abandonarà el vell continent per atravessar l'Atlàntic. Pròxima escala: Canadà i el circuit de Gilles Villeneuve. Caldrà esperar fins el 10 de juny per saber qui aconsegueix la pròxima victòria!

"Carta als amics"

L'ex president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha renunciat a la presidència del Partit Socialista de Catalunya.

La renuncia s'ha produït d'una manera ben curiosa, si tenim en compte que ho ha afirmat en un article escrit a La Vanguardia. Aquest és un fet més que demostra la sinergia entre política i mitjans de comunicació.

La Vanguardia n'ha tingut l'exclusiva, però tots els mitjans se n'han fet ressó. Les edicions digitals d'El Mundo, El Periódico o l'Avui ho presenten entre les notícies principals d'aquest matí. I les ràdios i les televisions també ho han tractat al llarg del matí.

No deixa de ser curiós la manera de fer públic notícies d'aquest tipus.

Cames de portada

Si us agraden les sabates, la fotografia té la seva gràcia, no? Però des del punt de vista de la informació o de l'espectacularitat no trobo el perquè de la imatge.

No es tracta d'una imatge qualsevol, és la foto de portada del diari gratuït ADN d'avui! Són les cames del director de cine nord-americà Quentin Tarantino i les actrius de la seva última pel·lícula: Death Proof. Resulta que el actor i guionista ha presentat el seu film en el Festival de Cannes i que a la presentació anava amb sabatilles d'esport. Les actrius, en canvi, lluen unes sandàlies amb alts talons.

Si algú li interessa saber com continua la foto i a qui correspon cada parell de cames, el diari no li traurà el dubte. Només podem saber que el de les bambes és en Tarantino. A les pàgines interiors es tracta el tema amb bastant profunditat, però de la fotografia de portada res!

Per fi arriba el gol 1000

Feia setmanes que se'n parlava. Què dic? Feia mesos!!! En Romario, ex-davanter del Barça, estava a un gol d'aconseguir el seu gol 1000!


Aquesta matinada, durant un partit entre el seu Vasco de Gama i el Sport Recife, ha fet possible el seu somni. Era el minut 47 i un penal donava lloc al miracle!

L'estadi Sao Januario s'ha paralitzat. La mare de Romario ha entrat al terreny de joc i li ha regalat una samarreta que conmemorava la proesa. Un cop acabat el partit, el brasiler ha donat una volta d'honor. Plorava mentre el seu públic el venerava.

Avui és un heroi. Volia semblar-se una mica al seu idol, Pelé, i ja ho ha aconseguit. Durant aquests mesos s'ha comentat molt que potser s'ho ha inventat. Que els comptes no acaben de sortir. Però ningú li pot treure ja la nit que va viure ahir.

Per cert, en Canut ja ha acabat la seva feina al Brasil. "Amb la tonteria" quines vacances que deu haver passat!!

L'informador mediàtic

Quina ha estat la meva sorpresa aquest matí quan he vist la portada de l'ADN d'avui. Més de mitja plana era pels titulars de futbol: les victòries d'ahir del Madrid i el Barça. En un petit quadre, en Federer que va acabar ahir amb la ratxa de 81 partits consecutius guanyats per en Nadal sobre terra batuda. Però a la part superior de la plana: una fotografia d'en Matías Prats.

Una foto de mig cos del presentador de la 2a edició del telenotícies d'Antena 3 encapçala la primera pàgina. "Líder en informació" diu el titular. Resulta que per segon any consecutiu és el presentador més valorat per l'audiència. A més a més, els seus informatius són els més mirats pels telespectadors.

La notícia d'avui no és més que una pinzellada més a la carrera mediàtica del periodista. Imitadors no n'hi falten i els informatius d'autors són cada cop més comuns. Es podria dir que marca tendències? Qui sap, el que està segur és que la seva manera de transmetre l'actualitat és original i diferent. Al públic li deu agradar. Per això s'ho miren, no?

Els nens ja dormen

Avui no hem tingut una classe de redacció periodística "normal". Cada dia fem coses diferents: un dia veiem una pel·lícula i n'escribim la crítica, un altre fem una editorial sobre els temes principals del dia o analitzen la situació política d'un país com França.

Avui el tema no l'hem buscat per internet: hem tingut una vistita bastant interessant. En Daniel Sirera, diputat del PP al Parlament de Catalunya i portaveu adjunt d'aquest partit, ha vingut a fer una xerrada. Ha estat una mini roda de premsa dedicada a uns estudiants de periodisme amb moltes ganes de treure-li l'opinió sobre temes com la corrupció urbanística, l'11M o les paraules de l'Aznar sobre la campanya de la DGT.

Ha estat una sessió molt estranya, ja que en un principi ha explicat la seva opinió sobre temes de política municipal i quotidiana, però al final s'ha hagut de defensar davant una tropa de lleons que volia escoltar el que ell no pot dir. Suposo que en molts casos hi ha coses que ell no comprateix amb el partit, però ha de seguir el que li dicten des de dalt.

Destacar d'en Daniel Sirera que és un dels primers polítics en tenir un blog. Segons les seves pròpies paraules el va començar a escriure perquè els ciutadans es sentíssin més a prop del polític. Al principi diu que borrava els comenatris impertinents, però que ara no en fa cas i en algunes ocasions, quan li "toquen la moral" els contesta i tot.

Del blog, una curiositat: des que va començar la campanya electoral escriu una espècie de diari personal on explica que fa cada dia. El més graciós, acaba cada dia amb la mateixa frase: "quan he arribat a casa els nens ja dormen". Suposo que d'aquesta manera també demostra que darrera del polítics sempre hi ha una persona, no?

Mundial calent

Després de 4 setmanes de descans la Fórmula 1 ha aterrat a Europa. Primera parada en territori europeu: Catalunya!

El cap de setmana va començar amb tres líders i la cursa d'ahir havia de servir per destacar-ne a un. L'escollit? Sorprenentment: Louis Hamilton! Quan tothom esperava una lluita aferrissada entre l'asturià Fernando Alonso i el finladès Kimmi Raikonnen, el company de l'espanyol ha aconseguit el lideratge. Hi ha gent que diu que ja no és una promesa, però el que és cert és que s'ha convertit en el líder més precoç. Tot i que no ha guanyat cap cursa, ha pujat al podi en totes quatre ocasions, i ja ho va dir l'Alonso: si ets regular i puges al podi cada setmana, el títol el tens molt a prop. Per sort, queden molts grans premis i molta emoció!

El resultat final del Gran Premi de Catalunya: Massa, de Ferrari, primer i Hamilton i Alonso (de Mclaren) segon i tercer. El mundial està ben calent! I sinó que li diguin a Massa que va veure com el seu monoplaça cremava quan li posaven gasolina! Sort que només va ser un espant sense importància.

M'agradaria destacar la feina de TV3 com a televisió encarregada de preparar i produir les senyals del Gran Premi de Catalunya per a tot el món. Un cop més, s'ha demostrat com amb ganes i il·lusió es pot fer una gran feina. A més a més, també voldria comentar les paraules de l'amo de la F1, Bernie Ecclestone, quan va explicar que si li pregunten com s'ha de fer un gran premi, ell el que els contesta és que visitin Montmeló, ja que és un referent a seguir. Com a catalana i seguidora de la F1 em sento orgullosa!

Tot això un cap de setmana on el Barça ha perdut el liderat de la lliga i Nadal ha guanyat el torneig de Roma, acosttant-se una mica més a Federer a la classificació de l'ATP.

Autoalimentació

Quan segueixes l'actualitat de manera externa, i sense parar-te a analitzar-la, són moltes les coses que passes per alt.

Aquests últims dies he entès que els mitjans de comunicació no només es basen en les notícies que es troben al carrer. Moltes vegades són els propis mitjans els que produeixen una notícia i la resta de mitjans se'n fan ressò i el desenvolupen.

El gran exemple són les declaracions de l'ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall, al diari italià Europa. Unes paraules en un diari estranger han servit als mitjans catalans i espanyols per omplir pàgines i minuts.

A més a més, les reaccions polítiques es produeixen diàriament i així es creen noves notícies. Aquest ha estat el cas de la dimissió del delegat de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile, que ha hagut de renunciar al càrrec després de declarar que el que havia dit Maragall sobre l'estatut només pot fer-les una persona malalta!

Així doncs els mateixos mitjans acaben sent creadors de notícies i això que són els que les han de buscar.

Sabies que França tenia eleccions?

No crec que hi hagi ningú a Espanya que no s'hagi enterat que a França estaven de campanya electoral. Tampoc crec que existeixi ningú que no sàpiga que des d'ahir tenen un nou president electe.

Fa setmanes que les televisions, ràdios i diaris catalans, i també espanyols, tenen com a mínim un enviat especial a França per fer el seguiment de la campanya electoral. Per amortitzar-lo, sembla que cada dia ha estat necessari tenir una peça de les eleccions al país veí.

Segons la meva humil opinió, és interessant saber que passa a la política de França, però també és excessiva la cobertura que se n'ha fet. Era necessari que cada dia ens omplissim d'informació sobre el tema? I que molts dies es convertís en tema de portada o sumari per sobre de temes nacionals que potser interressen més als catalans? Jo crec que una mica està bé, però que totes les masses piquen.

I el telenotícies què???

No m'hi havia fixat mai. Normalment no miro les notícies a Antena 3, però aquests dies estic preparant un treball i les miro cada dia. M'ha sorprès saber que si hi ha partit de Champions o de UEFA, això implica directament que no hi ha edició nit del seu telenotícies!

Altres canals han donat futbol o altres esports en hores que fan les notícies i jo sempre havia vist que encara que no poguessin fer l'informatiu a l'hora prevista tenien diferents alternatives per emetre'l: alguns canals ho fan abans, altes ho fan després o inclús fan un "mini-telenotícies" en el descans del partit.

No sé quina conclusió se'n pot treure d'això, però jo crec que Antena 3 demostra que el seu principi principal no és pas tenir informats als seus telespectadors, no creieu??