Els 7000 telediaris de Matias Prats

Ahir, dilluns 28 de gener de 2008, Matias Prats va presentar el seu telenotícies número 7000!

Prats és considerat per l'audiència el presentador amb més credibilitat i el seu informatiu és el més vist entre els espanyols! Però el d'ahir va ser un informartiu especial, ja que just quan s'estava despedint del públic van aparèixer tots els seus companys de la cadena (Antena 3) amb un pastís i les espelmes corresponents! Tots els seus seguidors el van poder veure bufar les espelmes del seu pastís!

Si voleu veure el moment i la cara que li va quedar a Matias Prats amb la sorpresa:

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/29/videos/1201598354.html

Amb quina cara m'he de quedar????

Informatiu 2 superat!

Encara que amb por i nervis: el segon informatiu s'ha enregistrat! I d'una sola tirada!

Els negres van lluir més que mai, però és que la coordinació de tantes persones és molt complicada. Les peces, en canvi, han millorat respecte el primer telenotícies. Més i millors plans, millors textos i bons temes! Però hem d'aprendre dels errors, fer correctament els balaços de blancs i no deixar de fer servir el trípode.

El presentador, amb un moreno cubà, realment molt bé: natural i amb empenta. Una sort haver trebalat amb ell. Pel que fa a la presentadora, ha de millorar molt. El més complicat no és pas aprendre's de memòria les entradetes perquè no tenim teleprompter. Ni molt menys. El més difícil, per mi, és enfrontar-se a la càmera: quina cara he de posar abans de començar? I quan deixo de parlar? Un dilema!

Ara cal pensar en els següents reptes i donar el millor de nosaltres!

D'excursió

Després de preparar el màxim possible l'informatiu de dilluns, el dijous a les 8 vam encaminar-nos cap el barri del Poble Nou. Allà enmig del 22@ hi ha Barcelona Televisió, la tele pública de la ciutat de Barcelona!

Vam arribar poc abans de l'INFONIT, però amb el temps necessari per poder veure les instal·lacions, les redaccions i l'emissió de l'informatiu. Molt interessant el format digital del Diari de Barcelona, que només compte amb 4 redactors

http://www.diaridebarcelona.cat/

El plató dels informatius de BTV està inclós dintre de la pròpia redacció. Veure com es fa un telenotícies des del control és molt diferent que veure-ho des de casa. Els nervis es noten en l'ambient i els periodistes no poden perdre la concentració durant els més de 30 minuts. Només així el resultat pot ser un èxit

A diferència del que fem nosaltres al taller de la facultat, a BTV tot el procés és anàlogic i, per tant, dintre del control no són necessàries més de 4 persones. A més a més, els presentadors disposen de teleprompter per poder llegir les notícies i són ells mateixos els que, amb un pedal, fan avançar el text. Tot i que pot semblar molt fàcil, jo crec que acostumar-se a estar pendent del que llegeixes i a trepitjar el pedal al ritme oportú ha de ser molt complicat.

Avui anem d'excursió

Aquesta tarda es planteja ben moguda i plena!

La Sònia, l'Anna, en Jordi i jo hem d'acabar de decidir com estarà distribuït l'informatiu de dilluns, preparar els titulars un cop escollides les notícies principals, controlar que tothom ens passi el text de la seva peça, començar a fer l'escaleta,...

Després a les 8, marxarem d'excursió a BTV a veure com fan el seu informatiu del vespre! Podrem acabar d'agafar idees perquè el telenotícies de la setmana que ve sigui el més professional possible!

Segon informatiu en camí

No era una broma, dilluns que ve presentaré amb en Jordi el meu primer informatiu. Només de pensar-hi em tremolen les cames.

Avui els membres de l'equip d'edició hem hagut de decidir quin serà el format del segon informatiu: quina cosa més difícil! Sembla mentida que ordenar 6 temes i unes quantes desconnexions sigui tan complicat!!!

3, 2, 1 i gravem

Setmana d'edició i emissió. La gent amunt i avall. Molts nervis.

El dilluns va ser el moment de bolcar les imatges enregistrades la setmana passada. Nosaltres pensàvem que havíem gravat moltíssimes imatges per poder preparar la nostra peça sobre les vises, però no va ser així. Tot i que hem pogut fer la notícia, no ens van pas sobrar minuts.

Hi ha coses que quan hi estàs posada no t'adones, però un cop reposat es veu molt clar que t'has equivocat. En el meu cas destacaria 3 fets que dijous passat no vaig tenir en compte. El primer, la quantitat d'imatges que necessitava. El segon, que quan és el moment de fer les entrevistes ens hem de posar darrera la càmara. El tercer, que mentre feia l'stand-up tenia la cara una mica tapada pels cabells. Cal posar els 5 sentits quan fem aquesta feina, per no fer errades!

L'experiència amb l'avid positiva. És molt diferent als programes que jo coneixia fins ara, però és bo posar-se cada dia a prova i aprendre coses noves. Ens falta per saber com posar els títols.

El gran dia

Avui dijous a les 15'30 ha començat el procés d'"emissió" del primer informatiu. Crec que en general la gent estava nerviosa ja que tots volíem que tot sortís bé. Potser no ha estat un telenotícies professional, però tots hem sortit prou contents.

Hi ha hagut algun que altre error, però gràcies a aquests errors i als comentaris posteriors, els pròxims dies segur que ho fem millor. Tot i això, el millor és que tothom que vulgui saber quin ha estat el resultat final, ho mirin ells mateixos al blog del taller de tv, pròximament.

La meva tasca era la de regidora. Havia de posar en contacte als presentadors amb tot el que passava o es deia a la gallery. M'ha agradat molt, i això que no era un programa amb públic...

Per acabar la 2a setmana de classe una sorpresa: en el pròxim informatiu seré presentadora!

Reportejant i locutant

Si fa uns anys algú m'hagués dit que em posaria davant una càmara, segurament no l'hagués cregut. En canvi ara em trobo en ple procés d'aprenentatge per saber com perdre la por i la vergonya.

El primer dia de classe d'aquest 2008 va ser també el primer cop que m'enfrontava a una càmara. Ho vaig passar molt malament i no sabia molt bé com havia de mirar a aquell aparell que tant m'intimida. Vam asseure'ns un per un a l'estudi i vam improvisar una historieta d'un minut. Com a tot arreu, hi va haver de tot: gent que sembla que ho ha fet tota la vida i gent que tenim molt que aprendre! I per això estem!!!

La següent classe ha estat dedicada a la preparació d'un informatiu. Jo com a redactora d'economia he sortit amb una companya (la Núria Meléndez, alias "Mel·lània") per trobar declaracions i imatges per a una notícia. Com que som estudiants i no professionals d'un mitjà reconegut, ens ha estat difícil trobar gent interessada en col·laborar. Tot i això, hem trobat opinions oposades que ens ajudaran dilluns a fer una peça pels nostre particular telenotícies! Dins d'aquesta experiència reportera he fet un stand up. Al principi estava tensa, però al final crec que ha quedat prou bé. Això ja ho verificaré quan ho vegi al Avid, jejeje!

El pitjor de la setmana, la segona aparició davant la càmara. Els nervis i la inexperiència m'han jugat una mala passada i no ho he fet gens bé! Espero que amb una mica més de tranquilitat i coneixent el text previament hem surti millor el pròxim dia.

Un altre cop aquí

Fa més de 6 mesos va acabar l'assignatura que va fer néixer aquest petit espai i jo vaig deixar d'escriure-hi. Però la vida dóna moltes voltes i després d'un temps parat, el blog d'aquesta estudiant de periodisme torna a funcionar. En aquest cas per poder explicar en primera persona l'experiència d'aprendre a fer tele.

Torno a escriure després de l'experiència de ser becària d'una gran empresa televisiva com és Bloomberg televisió. A Londres, la meva tasca consistia en ajudar, en tot moment, als meus companys. Amb el taller de televisió m'enfronto a la difícil feina de ser jo mateixa qui redacti la informació, editi els reportatges o presenti l'informatiu.

Tots ens equivocarem, però dels errors que fem al llarg de les 10 setmanes que vénen segur que en treiem bones conclusions. Tal com ens ha dit el professor Esteve, val més equivocar-se ara que no un cop siguem al món real.